ENS INVENTEM UN CONTE TOTS JUNTS

Durant unes quantes sessions de català, els infants de la classe dels mitjans hem treballat els contes i ens n'hem inventat un tot junts. Aquest és el resultat! Llegiu, llegiu!

El castell encantat

Hi havia una vegada un caçador que havia sortit a caçar al bosc.

Quan feia una estona que caminava es va trobar un castell en ruïnes… va decidir entrar perquè li va semblar molt misteriós.

Va entrar a poc a poc i va pujar unes escales molt antigues. Llavors va sentir un soroll...

-Ggrrrrrr….!!!

I, de cop i volta, va veure aparèixer una aranya gegant i un zombi que el van atacar!

El caçador va fugir corrent i es va amagar en una habitació.

Va donar una volta per l’habitació buscant alguna cosa que l’ajudés a defensar-se dels monstres. Va remenar els calaixos d’una taula i hi va trobar un estoig amb un llapis. Va pensar que no li serviria de res i ho va deixar.

Però llavors va sentir una veueta que li deia:

-Hola! Et puc ajudar?

-Qui ets? Qui em parla?!

-Sóc jo, el llapis de l’estoig.

-Mare meva! Però com pots parlar, si ets un llapis?!

-És que sóc màgic, i si vols et puc ajudar. Mira, allà hi ha un pot de caniques: el podríem llençar per les escales i l’aranya i el zombi patinaran i cauran…

-Val. Ara tiro les caniques… i després provem de parlar amb ells.

Llavors, el zombi i l’aranya van patinar amb les caniques i van caure per les escales.

Com que estaven estabornits, el llapis va aprofitar per fer un encanteri i tornar-los bons:

-“Que desaparegui la foscor

I torni la claror,

Que els enemics

Tornin a ser amics!”

El zombi i l’aranya van obrir els ulls i van mirar el caçador i el llapis. Llavors, el zombi va dir…

-Hola…! Voleu que us ensenyem el castell? Us podem fer una visita guiada.

-Sí! I després podem anar a jugar a l’habitació de les joguines, -va dir l’aranya.

I tots van ser amics i van ser feliços i van menjar pastissos.

Escriptors i escriptores de la classe dels Mitjans.