dilluns, 8 de desembre de 2014

CONTES LQSA: ANNA LA SARGANTANA

Maite Figueroa és una de les protagonistes d'una de les sèries amb més audiència del moment: La que se avecina. Durant les primeres temporades de la sèrie sovint parlava que tenia escrits molts contes infantils amb animals com a protagonistes, però mai va trobar ningú que l'ajudés a publicar-los...
Ara, els alumnes de Cicle Superior de l'escola, estem treballant per escriure-li aquestes històries i les publicarem i fins i tot il·lustrarem.

De moment, arriba la primera entrega de la col·lecció: Anna la Sargantana!


ANNA LA SARGANTANA

Hi havia una vegada, en un bosc poblat de simpàtics animals, una sargantana molt mandrosa. Es deia Annabelle, però com que era massa llarg es feia dir Anna.

Els dies de l’Anna eren molt tranquils. Tant bon punt sortia el sol, agafava la seva hamaca, la penjava als seus dos arbres preferits i així estava fins que deia adéu al sol.

Un bon dia, tot i els crits que feien uns nens que estaven d’excursió al bosc, l’Anna la sargantana dormia plàcidament.
- Mireu, mireu una sargantana! - va cridar un dels  nens.
- A on? Està viva?- va preguntar un altre nen.
- Emportem-nos-la a l’escola i ja l’observarem- va proposar una companya.
Quan van arribar a l’escola, van anar al laboratori per estudiar-la. De sobte l’Anna la sargantana es va despertar i va veure que la tenien dintre d’una capsa de sabates i que l’apuntaven amb unes pinces. Per sort, va sonar el timbre i els nens van anar al pati.

Abans de sortir, van tancar la capsa. L’Anna la sargantana no acabava d’entendre què li estava passant i es va posar a plorar.

El pardal Queralt, que passava pel pati de l’escola, la va sentir plorar i es va colar per una finestra que estava oberta. Sense dubtar-ho ni un moment, va començar a fer petits forats amb el bec a la capsa. Al cap d’ uns minuts era prou gran per poder escapar-se.

El pardal Queralt, com que l’Anna era massa mandrosa per fugir corrent, la va haver d’agafar i se la va emportar volant.
- Anna, suposo que has après una lliçó? - li va dir quan van ser ja dins el bosc.
- Tens raó. A partir d’ara no seré tan mandrosa! - va exclamar l’Anna.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.


Autors: Queralt Vall, Xènia Estrada, Aina Cardona, Txell Rudol i Isaac Junyent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada