Ara, els alumnes de Cicle Superior de l'escola, estem treballant per escriure-li aquestes històries i les publicarem i fins i tot il·lustrarem.
De moment, arriba la primera entrega de la col·lecció: Anna la Sargantana!
ANNA LA SARGANTANA
Hi havia una vegada, en un bosc poblat de simpàtics animals, una sargantana
molt mandrosa. Es deia Annabelle, però com que era massa llarg es feia dir
Anna.
Els dies de l’Anna eren molt tranquils. Tant bon punt sortia el sol,
agafava la seva hamaca, la penjava als seus dos arbres preferits i així estava
fins que deia adéu al sol.
Un bon dia, tot i els crits que feien uns nens que estaven d’excursió al
bosc, l’Anna la sargantana dormia plàcidament.
- Mireu, mireu una sargantana! - va cridar un dels nens.
- A on? Està viva?- va preguntar un altre nen.
- Emportem-nos-la a l’escola i ja l’observarem- va proposar una companya.
Quan van arribar a l’escola, van anar al laboratori per estudiar-la. De
sobte l’Anna la sargantana es va despertar i va veure que la tenien dintre
d’una capsa de sabates i que l’apuntaven amb unes pinces. Per sort, va sonar el
timbre i els nens van anar al pati.
Abans de sortir, van tancar la capsa. L’Anna la sargantana no acabava
d’entendre què li estava passant i es va posar a plorar.
El pardal Queralt, que passava pel pati de l’escola, la va sentir plorar i
es va colar per una finestra que estava oberta. Sense dubtar-ho ni un moment,
va començar a fer petits forats amb el bec a la capsa. Al cap d’ uns minuts era
prou gran per poder escapar-se.
El pardal Queralt, com que l’Anna era massa mandrosa per fugir corrent, la
va haver d’agafar i se la va emportar volant.
- Anna, suposo que has après una lliçó? - li va dir quan van ser ja dins el
bosc.
- Tens raó. A partir d’ara no seré tan mandrosa! - va exclamar l’Anna.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Autors: Queralt Vall,
Xènia Estrada, Aina Cardona, Txell Rudol i Isaac Junyent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada