Durant unes quantes sessions de català, els infants de la classe dels mitjans hem treballat els contes i ens n'hem inventat un tot junts. Aquest és el resultat! Llegiu, llegiu!
El castell encantat
Hi havia una vegada un caçador que havia sortit a caçar
al bosc.
Quan feia una estona que caminava es va trobar un castell
en ruïnes… va decidir entrar perquè li va semblar molt misteriós.
I, de cop i volta, va veure aparèixer una aranya gegant i
un zombi que el van atacar!
Va donar una volta per l’habitació buscant alguna cosa
que l’ajudés a defensar-se dels monstres. Va remenar els calaixos d’una taula i
hi va trobar un estoig amb un llapis. Va pensar que no li serviria de res i ho
va deixar.
Però llavors va sentir una veueta que li deia:
-Hola! Et puc ajudar?
-Qui ets? Qui em parla?!
-Sóc jo, el llapis de l’estoig.
-Mare meva! Però com pots parlar, si ets un llapis?!
-És que sóc màgic, i si vols et puc ajudar. Mira, allà hi
ha un pot de caniques: el podríem llençar per les escales i l’aranya i el zombi
patinaran i cauran…
-Val. Ara tiro les caniques… i després provem de parlar amb ells.
Llavors, el zombi i l’aranya van patinar amb les caniques
i van caure per les escales.
Com que estaven estabornits, el llapis va aprofitar per
fer un encanteri i tornar-los bons:
-“Que desaparegui la foscor
I torni la claror,
Que els enemics
Tornin a ser amics!”
El zombi i l’aranya van obrir els ulls i van mirar el
caçador i el llapis. Llavors, el zombi va dir…
-Hola…! Voleu que us ensenyem el castell? Us podem fer
una visita guiada.
-Sí! I després podem anar a jugar a l’habitació de les
joguines, -va dir l’aranya.
I tots van ser amics i van ser feliços i van menjar
pastissos.
Escriptors i escriptores de la classe dels Mitjans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada