A la sala vam dedicar un espai a l'escriptora i hi vam posar tot de llibres que teníem a l'escola, una foto, una biografia i uns dibuixos de personatges d'aquestes històries (el Guido i la bruixa Palangana).
Els grans li vam poder fer unes quantes preguntes que ella ens va contestar. Al final vam fer-nos una foto tots junts i ens va signar un parell de llibres.
Aquí podeu llegir l'entrevista que li vam fer:
- A quina edat vas començar a escriure llibres? Quan vaig començar a escriure ja era una mica gran. Tenia uns 30 anys.
- Els teus pares t’explicaven contes de petita? Poc. Sobretot els llegia jo.
- Hi ha algú de la teva família que hagi estat escriptor? No
- Fins quina edat t’agradaria escriure? No m’ho he plantejat. Escriuré fins que vulgui, mentre tingui il·lusió.
- Quin llibre recomanaries que llegíssim? Ui, és difícil... molts. Us recomanaré un autor: Roald Dahl (va escriure Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata). I si us hagués de recomanar un llibre seria Konrad el nen que va sortir d’una llauna de sardines.
- Els agrada llegir als teus fills? Tinc 3 fills i cadascú és diferent. A la gran li agrada molt llegir i als altres dos no tant.
- Quin és el teu llibre preferit? M’han agradat molts dels llibres que he llegit. Quan n’acabo un que m’ha agradat molt em fa pena, però sempre en trobo algun altre que m’agrada tant o més. Si n’hagués de triar un seria Momo de Michael Ende, que em va inspirar una mica per escriure Un somni dins el mitjó.
- Per què vas estudiar psicologia? Et servei això per escriure? Sempre m’havia interessat sobre més sobre les coses que ens passen i conèixer les persones. Possiblement sí que em serveixi a l’hora d’escriure.
- Encara treballes de psicòloga? Sí, però menys que abans. Vaig a la consulta un parell de dies i la resta els dedico a escriure, visitar escoles...
- Per què et vas dedicar a escriure? Sempre m’havia interessat escriure, perquè un nen sense llibres és un nen mort.
- Quan i on escrius? Ho faig normalment a casa, amb l’ordinador portàtil. Habitualment ho faig a la cuina, perquè hi ha molta llum i al matí, ja que tinc més energia. A la nit aprofito per pensar en les històries i així l’endemà tinc les idees fresques.
- Estàs escrivint algun llibre actualment? En aquests moments no, estic pensant en possibles històries.
- S’han publicat tots els llibres que has escrit? Gairebé tots. Alguns quan els he tingut acabats no m’han acabat d’agradar prou, o bé no me’ls publicaven com jo volia... També tinc moltes històries a mitges.
- Com et vas inspirar per fer el conte de la Palangana? La idea del personatge de la bruixa Palangana la vaig tenir un dia que vaig renyar a la meva filla, que era una mica trapella, perquè es va enfilar a la nevera. Després de fer-ho em va dir que quan m’enfadava semblava una bruixa. Per això la Palangana sembla malcarada, però en realitat té un cor molt gran. Quan escric, primer penso en qui serà el protagonista i què li passarà. En el cas del primer llibre, sempre he pensat que si un nen no tingués contes es moriria de tristesa i en això em vaig inspirar per inventar-me la malaltia del Germà del Guido. Em va costar molt organitzar la primera història. En canvi per fer la segona part va ser molt fàcil. Em vaig inspirar en la mort del meu sogre que va fer que el meu fill em demanés què faria ara l’àvia sense l’avi. Com que tenia els personatges molt interioritzats vaig anar molt ràpida escriure-la.
- Com és que hi ha hagut tan canvi entre el primer llibre de la Palangana i el segon? El canvi d’il·lustrador va ser degut a l’editorial, ja que la noia que havia fet els primers no podia fer-ho. La llargada depenia de la història.
- Faràs algun altre llibre amb la Palangana com a protagonista? En aquests moments no m’ho plantejo. No ho vull forçar, tot i que no ho descarto si tingués alguna bona idea.
- Tots els llibres te’ls han publicat a la mateixa editorial? No. Primer els enviava a moltes editorials, però costa que te’ls publiquin. Després vaig provar d’enviar-los a Premis. Vaig enviar els de les 7 dents de la Palangana al premi Barcanova i, tot i que no va guanyar, el jurat va recomanar que el publiquessin. Després, el llibre “Un petó de mandarina” sí que va guanyar el premi. Ara són ells els que em truquen a mi per veure si tinc alguna cosa. El que faig ara és intentar que l’editorial també el publiqui en castellà, ja que així arriba a més gent i obre les portes a que el publiquin en altres llengües. M’agradaria que em traduïssin algun llibre al xinès.
Berta Rodriguez i alumnes de 4t, 5è i 6è (entrevista)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada