MÉS LLEGENDES DE ST JORDI AMB SCRATCH

LLEGENDA DEL TAREK I EL GERARD

LLEGENDA DE LA BERTA I L'ISAAC

LLEGENDA DE LA LAURA I L'ÈRIKA

LLEGENDA DE LA VÀLIA I LA YANIRA

EL MURAL DEL PATI

Ja fa dies, a la tercera matinal, es van fer moltes coses noves al pati, entre elles, un mural.

El va dibuixar el Patrice i representen uns monstres anant a l'escola. Està fet a la paret del pati que toca la classe dels petits.

Vam necessitar molt de temps i gent per pintar-lo.

Tots els monstres són diferents, com les persones, de diferents colors n'hi ha de blaus, blancs i taronges. Sembla que són amics i s'ho passen molt bé, és molt xulo!

Els alumnes de Primària vam estar observant el mural i vam escriure tot de paraules que ens venien al cap després de mirar-lo. Amb totes les paraules vam fer aquest núvol de paraules.

Per tal de veure si el que ens semblava era en realitat el que havia pensat l'artista que el va fer (el Patrice) vam preparar unes preguntes i vam fer-li una mini entrevista:

• Et va costar molt pensar el mural? No gaire... Ja en tenia una idea bastant clara.

• En què et vas fixar per fer-lo? En l'amistat i les diferències. 

• Què representen aquests monstres? Representen l'amistat i l'alegria

• Per què vas triar aquests colors? Són uns colors vius i contrastats que representen l'alegria.

• Per dibuixar-lo, què vas fer servir: ordinador o el vas fer a mà? El vaig fer amb l'ordinador.

• Has fet més murals a parets? S'assemblaven al nostre? Sí que n'he fet d'altres en algun bar i restaurant de Barcelona i a Terrassa, però no s'assemblaven al del pati.

Vàlia (article) i Aniol i Tarek (entrevista) - Classe Mil i una nits

LA LLEGENDA DE SANT JORDI... AMB SCRATCH!

Des del primer trimestre que a l'escola estem fent coses de Scratch. És molt divertit.

Durant les últimes setmanes del segon trimestre vam estar fent la llegenda de sant jordi. Un parell de tardes va venir la mare del Gerard, la Sandra, que ens va ajudar i ens va ensenyar coses que no sabíem. 

Ens van dir que havíem de fer unes quatre escenes per representar la llegenda. Nosaltres en la primera vam posar-hi un fons i féiem passar un drac que es menjava algun animal. A la segona escena hi vam posar un fons diferent i uns altres personatges: la princesa, el rei o habitants i és on el rei li deia a la princesa que li havia tocat anar a la cova del drac. A la tarcera, es veu com la princesa va cap a la cova i a la quarta quan Sant Jordi li regala una rosa a la princesa.

Cada grup va fer la llegenda com va voler... algunes fins i tot són diferents a la tradicional!

Els propers dies anirem penjant totes les llegendes (per veure-les només heu de clicar la bandera)

Anaïs - Classe Mil i una nits

LLEGENDA DE L'ANIOL I EL SAMUEL (hi ha sons!)

LLEGENDA DE L'ANAÏS I LA JUDITH

LLEGENDA DE L'ERIC I LA CRISTINA

LLEGENDA DE LA MARIA I LA NEREA

ESCOLES COMPARTIDES

Fa dos dijous va ser el primer dia en què els nens de Mura van venir a Monistrol per fer Escoles Compartides.

Quan van arribar vam presentar-nos i vam fer una sèrie d'activitats. Primer vam fer jocs matemàtics i de llengua amb el Sergi i l'Oriol.

Quan vam tornar del pati ens vam repartir en grups i vam fer diferents tallers: un de Scratch, un de la cantània, l'altre de fer els complements que necessitem per la cantània, un altre d'una manualitat de vitralls, un de polseres i un de circuits elèctrics
En el taller de complements de la cantània havíem de fer uns barrets de paper i estrelles.
En el de vitralls s'ha d'agafar un pot de vidre i amb una mena de pasta havíem de fer un dibuix i llavors pintar-ho per dins.

Cada dijous a la tarda farem alguna excursió pels voltants del poble. El primer dijous vam anar a veure com estaven les caixes niu. En la primera caixa hi havia 8 ous, en una altra 1 ou que estava fred i en una altra cinc. Les altres caixes estaven buides o estaven construint el niu i només hi havia trossets de molsa.
En el segon dijous de compartides vam anar caminant fins a la Païssa.





Yanira, Gerard i Laura Ponsa - Classe Mil i una nits

ENS VISITA UNA ESCRIPTORA... L'EULÀLIA CANAL

El divendres 8 d'abril va venir a l'escola l'Eulàlia Canal. Abans que vingués havíem llegit dos llibres d'ella: Les 7 dents de la Palangana i La Palangana i el cas de l'àvia Hortènsia.

A la sala vam dedicar un espai a l'escriptora i hi vam posar tot de llibres que teníem a l'escola, una foto, una biografia i uns dibuixos de personatges d'aquestes històries (el Guido i la bruixa Palangana).

Els grans li vam poder fer unes quantes preguntes que ella ens va contestar. Al final vam fer-nos una foto tots junts i ens va signar un parell de llibres.

Aquí podeu llegir l'entrevista que li vam fer:

• A quina edat vas començar a escriure llibres?  Quan vaig començar a escriure ja era una mica gran. Tenia uns 30 anys.

• Els teus pares t’explicaven contes de petita?  Poc. Sobretot els llegia jo.

• Hi ha algú de la teva família que hagi estat escriptor?  No

• Fins quina edat t’agradaria escriure? No m’ho he plantejat. Escriuré fins que vulgui, mentre tingui il·lusió.

• Quin llibre recomanaries que llegíssim? Ui, és difícil... molts. Us recomanaré un autor: Roald Dahl (va escriure Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata). I si us hagués de recomanar un llibre seria Konrad el nen que va sortir d’una llauna de sardines.

• Els agrada llegir als teus fills? Tinc 3 fills i cadascú és diferent. A la gran li agrada molt llegir i als altres dos no tant.

• Quin és el teu llibre preferit? M’han agradat molts dels llibres que he llegit. Quan n’acabo un que m’ha agradat molt em fa pena, però sempre en trobo algun altre que m’agrada tant o més. Si n’hagués de triar un seria Momo de Michael Ende, que em va inspirar una mica per escriure Un somni dins el mitjó.

• Per què vas estudiar psicologia? Et servei això per escriure? Sempre m’havia interessat sobre més sobre les coses que ens passen i conèixer les persones. Possiblement sí que em serveixi a l’hora d’escriure.

• Encara treballes de psicòloga? Sí, però menys que abans. Vaig a la consulta un parell de dies i la resta els dedico a escriure, visitar escoles...

• Per què et vas dedicar a escriure? Sempre m’havia interessat escriure, perquè un nen sense llibres és un nen mort.

• Quan i on escrius? Ho faig normalment a casa, amb l’ordinador portàtil. Habitualment ho faig a la cuina, perquè hi ha molta llum i al matí, ja que tinc més energia. A la nit aprofito per pensar en les històries i així l’endemà tinc les idees fresques.

• Estàs escrivint algun llibre actualment? En aquests moments no, estic pensant en possibles històries.

• S’han publicat tots els llibres que has escrit? Gairebé tots. Alguns quan els he tingut acabats no m’han acabat d’agradar prou, o bé no me’ls publicaven com jo volia... També tinc moltes històries a mitges.

• Com et vas inspirar per fer el conte de la Palangana? La idea del personatge de la bruixa Palangana la vaig tenir un dia que vaig renyar a la meva filla, que era una mica trapella, perquè es va enfilar a la nevera. Després de fer-ho em va dir que quan m’enfadava semblava una bruixa. Per això la Palangana sembla malcarada, però en realitat té un cor molt gran. Quan escric, primer penso en qui serà el protagonista i què li passarà. En el cas del primer llibre, sempre he pensat que si un nen no tingués contes es moriria de tristesa i en això em vaig inspirar per inventar-me la malaltia del Germà del Guido. Em va costar molt organitzar la primera història. En canvi per fer la segona part va ser molt fàcil. Em vaig inspirar en la mort del meu sogre que va fer que el meu fill em demanés què faria ara l’àvia sense l’avi. Com que tenia els personatges molt interioritzats vaig anar molt ràpida escriure-la.

• Com és que hi ha hagut tan canvi entre el primer llibre de la Palangana i el segon? El canvi d’il·lustrador va ser degut a l’editorial, ja que la noia que havia fet els primers no podia fer-ho. La llargada depenia de la història.

• Faràs algun altre llibre amb la Palangana com a protagonista? En aquests moments no m’ho plantejo. No ho vull forçar, tot i que no ho descarto si tingués alguna bona idea.

• Tots els llibres te’ls han publicat a la mateixa editorial? No. Primer els enviava a moltes editorials, però costa que te’ls publiquin. Després vaig provar d’enviar-los a Premis. Vaig enviar els de les 7 dents de la Palangana al premi Barcanova i, tot i que no va guanyar, el jurat va recomanar que el publiquessin. Després, el llibre “Un petó de mandarina” sí que va guanyar el premi. Ara són ells els que em truquen a mi per veure si tinc alguna cosa. El que faig ara és intentar que l’editorial també el publiqui en castellà, ja que així arriba a més gent i obre les portes a que el publiquin en altres llengües. M’agradaria que em traduïssin algun llibre al xinès.

Berta Rodriguez i alumnes de 4t, 5è i 6è (entrevista)

ELS PATUFETS SÓM CREATIUS!

DESPRES D'HAVER GAUDIT ESCOLTANT ELS CONTES DE L'EULÀLIA CANAL: 
"BLAI, EL PETIT XAI" I "EN BLAI TÉ UN GERMANET", HEM VOLGUT SORPRENDRE-LA REGALANT-LI UN CONTE FET PER NOSALTRES APROFITANT QUE VENIA A L'ESCOLA.

ELS PERSONATGES DELS SEUS CONTES VIVIEN EN UNA GRANJA I NOSALTRES HEM VOLGUT QUE PASSIN UNA NOVA AVENTURA. DE MOMENT US EN FEM UN PETIT TAST AMB LA CANÇÓ QUE ENS HEM INVENTAT I ALGUN DELS DIBUIXOS QUE HEM FET. 

MÉS ENDAVANT SABREU LA HISTÒRIA... 

PATIM, PATAM, PATUM 
HOMES I DONES EL CAP DRET 
PATIM, PATAM, PATUM 
NO TREPITGEU ELS DOS GATETS.

LÍNIA COOPERATIVA

Fa uns dies vam fer un treball cooperatiu a plàstica, que consistia en fer entre tots una línia.

Primer, cadascú va agafar una cartolina, quatre retoladors de colors i un retolador negre.

Vam fer una línia i després ho vam resseguir amb els altres tres rotuladors. Tot seguit, vam fer dibuixos pels costats amb el retolador negre. 

El nen o nena que havia fet la primera línia li havia de dir al segon que li deixés la cartolina per marcar l'inici de la línia i que així anés coincidint.

Per fer l'activitat vam fer servir unes cartolines que ens van donar des del projecte Escola Impremta.